Torres i cavalls

Avui per fi he fet classe amb la profe que venia a conèixer, l’Allison. M’ha agradat moltíssim, tant per la tècnica, per les idees, pel respecte. I perquè m’ha fet una mica el protagonista en fer-me fer adho mukha vriksasana davant de la resta d’alumnes, unes colla de senyores venerables que l’escoltaven pacientment i tremolaven en les postures. M’ha anat bé per recuperar el meu ego malmès de la classe de blues ahir.


Dedico la tarda a explorar la ciutat en bici. Ara ja sóc un home lliure! Agafo el camí que voreja el riu fins arribar a on hi havia les Torres Bessones. En bici tranquilament, veig una imatge que em trenca el cor: una senyora força fotuda físicament, en cadira de rodes, passeja un gosset al costat del riu. Tots dos semblen molt contents.

Abans d’arribar-hi em saluda una figura imponent, una mena de Morder metàlic: el World Trade Center. Uns núvols es van congreiant, trona. Arribo al memorial, que m’ha impressionat: 2 piscines enormes amb aigua caient primer des dels costats i després cap a un pou al centre. Tot en negre. En aquell moment ha descarregat la tempesta, i l’aigua dels núvols s’ha afegit a l’aigua dels morts. Un altre moment per recordar.
P.D Ja veieu que cada vegada penjo més fotos i menys text. Estic tot el dia fent ioga i en bici amunt i avall.