Gats i submarins

de juliol 24, 2017

Jo sóc el de l'esquerra de la foto

Després de l’expulsió de l’habitació de la Carol em dominaven diverses emocions. Ràbia per la injustícia, incredulitat de veure com una agencia com airbnb, que jo considerava seriosa, ho havia pogut permetre, i també una certa por, com si m’haguessin agredit. I és que de fet va ser una agressió, i ara em sento una mica tocat. En aquests moments s’agraeix especialment el suports de la família, els amics... i dels cinc gats amb qui estic compartint pis. Però anem a pams.

Vaig passar la nit després del desallotjament al centre de ioga prou bé, només amb un petit detall: vaig dormir a la mateixa habitació que en Sidney, l’esquelet que fan servir per explicar anatomia. És de plàstic i de molt bon humor, però a la penombra, com que el tenen penjat, l’aire dels ventiladors l’anava fent girar i era una mica macabre.

L’endemà em vaig regalar un bon esmorzar i ja vaig anar amb la motxilla cap al nou pis que havia reservat, novament amb airbnb. Em direu que no escarmenot, i teniu raó. El més fàcil hagués estat una habitació d’hotel, com el meu pare m’aconsellava, però uns gens gitanos (sense ànim d’ofendre) que tinc en algun lloc m’impedeixen gastar més de cent euros la nit per dormir, i vaig acabar trobant aquesta oferta que a més és a prop dels centres de ioga.

Deixeu-me que us ho digui ben clar: l’apartament on estic ara és una cova de rates. Bé, cova sí, perquè en tot el dia no veus la llum. Però de rates no, perquè amb els cinc gats que hi ha no n’hi ha ni una. Segueix l’estil novaiorquès del pis anterior: lleixes precàries plenes a rebotir, piles de llibres grassos de pols, taules amb les andròmines del tot inútils... i cinc gats campant alegrement amunt i avall. La sensació inicial, quan entres, és la de buscar on és la finestra per obrir-la. No n’hi ha, i això m’angoixa una mica. La meva habitació té la mida del llit, però això té l’avantatge que és impossible caure’n. De fet el que és la finestra dóna a un pati interior des d’on s’intueix una mica de llum, però per compensar hi ha a fora un ventilador que va tot el dia que fa que sembli el camarot d’un submarí.

La parella que m’ha acollit semblen amables. Dic semblen perquè després de l’experiència anterior ja no poso la mà al foc per ningú. Amb els gats m’he fet molt amic, sobretot d’un que es diu Pirata (li falta un ull) que només de veure’m em segueix per entrar a la meva habitació i fer-me festes. És lleig com un pecat però molt carinyós. Potser ell pensa el mateix de mi? Malgrat que sigui americà, li parlo en català i m’entén perfectament. (perdó per la broma massa suada).

La virtut que té aquest allotjament és que t’integres completament a la vida americana. Ahir vam mirar tots junts (jo, la parella i els gats) una sèrie de netflix sobre una màquina que ho vigila tot. Malgrat que els efectes són més elaborats, no deixar de ser una reiteració de El equipo A, que tots vam veure fa milions d’anys. Una altra virtut és el lavabo: la tassa del vàter és encoixinada (no en faré foto, no m’ho demaneu) i sovint tens a més un gat a sota, perquè hi està més fresc. No es pot demanar un luxe més gran.

Notes disperses

Hidroavions

Diumenge a la tarda vaig passejar arran del riu. Hi ha molls, amarradors de vaixells... em va recordar la meva infantesa, els diumenges a la tarda a Palamós. A més vaig veure, i em va fer molta il·lusió, hidroavions. Quina meravella! Des de que els vaig veure en un àlbum de Tintin que penso que és la combinació perfecte d’aire i aigua. Amb un hidroavió ja pots anar pel mon ben tranquil.

How are you?

Els americans t’ho diuen molt sovint, sense que t’ho esperis. I mai no sé què dir, perquè és evident que no és que els interessi realment com estàs. Ara he descobert el truc: fer-los la pregunta abans. Així són ells els que queden fotuts.

Vergonya aliena

Els primers dies, quan vaig arribar, vaig anar a un restaurant. Després de fer la comanda a la caixa, la caixera, molt simpàtica, em pregunta el nom. Vaig pensar, carai mira, quin país. Li vaig dir que em deia David, i li vaig preguntar que com es deia ella. No me’n recordo ara com es deia, però em va aclarir que m’ho preguntava no per res sinó perquè quan sortís la comanda de la cuina em cridarien així pel meu nom.

Airbnb

S’han tornat a posar en contacte amb mi i he estat donat el meu punt de vista, de forma positiva. Els he dit que no era lògic que un llogataire et pogués fer fora en 20 minuts, sense tenir opció ni a saber de què t’acusa. No sé si m’han donat la raó o no, però m’han compensat amb 300 dollars. Suposo que no és fàcil d’arbitrar casos a distància, però ara que m’ha arribat de què m’acusava he vist que un dels arguments és que un dia no havia rentat bé un got. O que havia fet servir una tetera seva, que era a la cuina. Bé, a força de rebatre amb estúpids al final t’hi tornes.