Ballar, beure, cantar
Quins nervis això d’escriure el blog. Ja som dilluns a la nit i encara he de passar en net el diumenge. Els dies es van acumulant com piles de folis, un sobre l’altre sense pietat.
Diumenge va ser molt bonic. Al matí vaig anar a ioga. Veieu el que era una excusa per anar de viatge, acaba sent el nucli del que faig. I a la tarda m’escapo de la depressió diumengera per anar a ballar, ballar Contact. Aquesta vegada comença la sessió amb una xerrada que ens fa una senyora gran amb una gepa considerable sobre els elements de la dansa. Molt interessant, però per mi, ja ho sabeu, després de dinar és l’hora de la migdiada o sigui que tinc treballs per aguantar fins que comencem per fi a ballar i a expressar-nos lliurement. En el meu cas, serà jeure davant del ventilador i dormir mitja horeta ben bona. Encara em va més bé que aquesta dansa particular es fa sense música enllaunada.
Després de refregar-nos els uns alt altres un parell d’hores ens uneix un sentiment de germandat i de bondat molt notable. La dansa, malgrat la broma que en faci, ens ha unit.
A la sortida una parella em diu que van a un pub, on es reuneix la gent per beure i cantar cançons americanes. No m’han de dir si hi vull anar que ja els ho pregunto. Els americans m’agraden cada vegada més, et diuen sí o no i ja està. I doncs hi vaig, i passo 3 hores esgargamellant-me cantant temes del folc irlandès i americà. Com que no em se la lletra, miro de caçar les primeres paraules i les busco al google, i així se la cançó. N’hi ha uns quants que són professionals i canten molt bé, i uns altres que senzillament canten i ja està i també està molt bé. Amb la cervesa i tant de parlar de llibertat m’emociono i els parlo del referèndum. M’aplaudeixen, no sé si per donar-me suport o per fer-me callar.
Torno a casa molt content, amb la gola cremant i ganes de fer pipí. Els novayorkesos viuen la vida amb gana, mossegant-la.
Diumenge va ser molt bonic. Al matí vaig anar a ioga. Veieu el que era una excusa per anar de viatge, acaba sent el nucli del que faig. I a la tarda m’escapo de la depressió diumengera per anar a ballar, ballar Contact. Aquesta vegada comença la sessió amb una xerrada que ens fa una senyora gran amb una gepa considerable sobre els elements de la dansa. Molt interessant, però per mi, ja ho sabeu, després de dinar és l’hora de la migdiada o sigui que tinc treballs per aguantar fins que comencem per fi a ballar i a expressar-nos lliurement. En el meu cas, serà jeure davant del ventilador i dormir mitja horeta ben bona. Encara em va més bé que aquesta dansa particular es fa sense música enllaunada.
Després de refregar-nos els uns alt altres un parell d’hores ens uneix un sentiment de germandat i de bondat molt notable. La dansa, malgrat la broma que en faci, ens ha unit.
A la sortida una parella em diu que van a un pub, on es reuneix la gent per beure i cantar cançons americanes. No m’han de dir si hi vull anar que ja els ho pregunto. Els americans m’agraden cada vegada més, et diuen sí o no i ja està. I doncs hi vaig, i passo 3 hores esgargamellant-me cantant temes del folc irlandès i americà. Com que no em se la lletra, miro de caçar les primeres paraules i les busco al google, i així se la cançó. N’hi ha uns quants que són professionals i canten molt bé, i uns altres que senzillament canten i ja està i també està molt bé. Amb la cervesa i tant de parlar de llibertat m’emociono i els parlo del referèndum. M’aplaudeixen, no sé si per donar-me suport o per fer-me callar.
Torno a casa molt content, amb la gola cremant i ganes de fer pipí. Els novayorkesos viuen la vida amb gana, mossegant-la.
Déu meu! en menys de 48h vas fer ioga, contact, folk i divulgació sobre l'estat del teu estat. Nin, a mi no em cundeix tant, ni en dos mesos! no sé si el teu truc són els mitjons amb sandàlies, els mongets que encara et fan efecte, o que no tens criatures. Definitivament crec que 'has convertit en novaiorquès en un pim pam.
ResponElimina